És una portada d’un diari del 6 de febrer. Feia pocs dies
que sabíem de l’existència del coronavirus-19. Tots ho veiem una cosa molt
llunyana i els comentaris que se sentien era que la gent tenia por als xinesos.
Jo vaig comentar als alumnes que la Xina era molt gran i
estava focalitzat amb una zona. I els hi vaig comentar que si això passés a un
país europeu si els xinesos haurien de tenir por de tots els europeus. I la
resposta ara seria que sí, i molta. Doncs ho hem deixat passar de país a país.
El 6 de febrer la malaltia portava poc més d’un mes
infectant a persones. Aviat en vam ser coneixedors, i que la Xina confinava la
regió on havia sortit el brot perquè no s’escampés. Com podem veure en aquell
moment hi havia 25000 malalts en tot el món, el 90 % xinesos i les persones
mortes per aquesta infecció vírica era de 500.
Els registres oficials del Ministerio de Sanidad que
observem avui 18 de març, que són les dades d’ahir a les 9 del vespre són:
13716 infectats i 598 morts.
I encara no es veu la necessitat de tancar les ciutats o
comunitats més afectades, que són les persones que com més ens movem més podem
escampar el virus.
Hem d’intentar no escampar-ho nosaltres, ens confinem, com menys ens desplacem millor, per nosaltres i pels altres.
Ens quedem a
casa i sortim només quan és necessari.
Salut!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada